Els fabricants de vehicles estan introduint més equipament portable per alleujar tensions i esforços, donant als treballadors de muntatge un aspecte una mica cíborg. AMS informa sobre les últimes innovacions que Audi i BMW estan implementant.
A mesura que els robots utilitzats en la fabricació d’automòbils es tornen més humans, capaços de treballar de manera col·laborativa i intel·ligent, en un cert sentit els operaris humans esdevenen més semblants a màquines. La tecnologia portable com ara guants ‘mèdics’ o guants escàners, a més d’exoesquelets per a la part superior i inferior del cos, comencen a donar als treballadors de línia un aspecte clarament cíborg. És clar que no es tracta d’estètica sinó d’ergonomia: l’alleujament de tensions i esforços, a més de la fatiga que fa més probables els errors, millorant així l’eficiència de producció i la qualitat.
Modernització contínua
El març d’aquest any, BMW va anunciar la “modernització persistent” dels seus entorns de treball per “reduir encara més les tasques ergonòmicament desfavorables i feixugues, donant als treballadors l’oportunitat d’aplicar les seves habilitats cognitives úniques de la millor manera”.
L’OEM ja utilitza exoesquelets al muntatge però augmentarà el nombre de suports per a la part superior del cos de 24 a 64 el 2017. Aquesta és una resposta a l’elevada demanda a la planta de Spartanburg, Carolina del Sud, que opera els 24 dispositius existents i té un historial de “creació de valor innovadora”, segons Christian Dahmen, especialista en exoesquelets en producció a BMW. “Vam provar els exoesquelets a Spartanburg en un projecte pilot el 2016 i els vam preparar per al seu ús en producció en sèrie”, afirma. “Després de l’experiència constantment positiva a Spartanburg, el següent pas serà el desplegament a les nostres plantes d’automoció a Alemanya.”
Descriu el suport per a la part superior del cos com una mena de samarreta, disponible en diferents talles estàndard però modificable per a necessitats específiques.
BMW ha treballat tant amb grans fabricants com amb petites empreses emergents per desenvolupar els exoesquelets, i Dahmen diu que el pes, la comoditat i el temps necessari per posar-se’ls o treure-se’ls són consideracions importants, al costat dels avantatges operatius que ofereixen.
“El material no ha de fregamentar, crear punts de pressió ni provocar una sudoració excessiva, i no pot ser massa pesat”, explica.
Aquesta és una de les raons per les quals BMW utilitza exoesquelets “passius” per a la part superior del cos, que es basen en molles mecàniques en lloc de servomotors per sostenir els braços. “Això estalvia pes i fa que l’exoesquelet sigui més còmode de portar durant períodes més llargs”, afirma Dahmen. L’acceptació per part del personal és crítica per al desplegament efectiu dels dispositius, i per això BMW té molta cura de consultar els seus treballadors des de la fase de disseny conceptual fins als projectes pilot i la implementació. Segons Dahmen, l’empresa està explorant actualment altres aplicacions per als seus exoesquelets.
